Fira sant lluc 2015I ara ens posarem melancòlics per recordar ara fa un any quan vaig participar a l’Olot Dibuixa de la Fira de Sant Lluc 2015 que celebrava el 700è aniversari!

Era un dissabte 10 d’octubre, va fer un molt bon dia i la temperatura era agradable. Ens vam reunir al Firal d’Olot, just davant del Bar-Restaurant l’Esport (si ets d’Olot segur que saps on vull dir!) a les 10 h del matí i preparats per passar-hi tot el dia. Érem tres artistes locals que des d’Olot Dibuixa ens havien encarregat desenvolupar els tallers. En el meu cas, vaig arribar amb una furgoneta de 4 metres de llarg per tal de transportar totes les caixes que havia estat pintant durant dies per a dur a terme l’activitat.

Aquell any l’Olot Dibuixa se centrava en el retrat, jo des d’aquesta primera premissa vaig deOlot dibuixacidir que volia crear un retrat col·lectiu partint de la identitat pròpia de cadascú. El repte, va estar, decidir el com. En ser una activitat pensada per a nens i nenes, volia crear quelcom divertit, dinàmic, que acabés transformant-se amb un joc. I així ho vaig fer! Em vaig espavilar per aconseguir 50 caixes de cartó, les vaig tancar bé amb una pistola de cera calenta i les vaig pintar totes de negre per donar una imatge uniforme al conjunt. Tot i així, les vaig decorar amb alguna franja de paper de colors que em va ajudar a fugir de la serietat absoluta. Un cop fet això, l’objectiu era construir pilars de tres caixes que servirien de suport per l’exposició dels diferents retrats.

En una taula vaig col·locar tot tipus de material per pintar, enganxar… i cada nen o nena que volia participar en el taller tenia l’opció de pintar uns ulls, un nas o una boca. De manera que, si pintaven uns ulls els exposavem a un lateral de la caixa de dalt de tot del pilar, un nas a la caixa del mig i una boca a la caixa de baix de tot. La gràcia de la creació va estar un cop vam tenir molts nassos, moltes boques i molts ulls, ja que cada caixa tenia quatre dibuixos de nens i nenes diferents exposats. Així doncs, girant les caixes sobre el seu eix horitzontal et permetia construir tot tipus de retrats, cada un construït per un grup de nens i nenes diferents.

Es pot dir, doncs, que en arribar en aquest punt, va ser molt divertit el joc que es va crear entre els participants!

I fins aquí el moment melancòlic! Bona setmana a tothom!
Retrat col·lectiu

Retrat col·lectiu

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos requeridos están marcados *

borrar formularioEnviar